Ol àsen del nóno Barnaba a l’gh’ia sèmper de passà per di stra- dèle ’n mes ai cap, e ‘n chèste stradèle, ‘mpó co l’aqua e ‘mpó co ‘l sul, a i s’éra facie dét di büse e di caresade (1) tat fónde che i röde del carèt i gh’ia per fórsa de stà dét lé, compàgn ch’i föss di rotaie. Quando po’ ‘l caret l’éra bèl pié, ol àsen al ghe riàa piö a tràl fò de sté caresade. Ü dé öna rana la s’éra fermada dét in de l’aqua de la caresada. Ol àsen, in del vègn inàcc co ‘l sò crapù sbassàt zó per la fadiga, a l’l’hà ésta: l’gh’à dacc la us e l’à facc belü di sfórs (2) per tiràs in banda; ma ‘l zùen che l’éra ‘nsèma e l’gh’ia a’ frèssa a l’gh’à usàt dré rabiùs: “Cósa fét pò, ‘mbecìle? ‘ndo ölet indà adèss?” e zó ona bestèmia e öna fröstada. Ol àsen l’à mia püdìt ischià la rana: l’gh’è passàt sura co la röda e l’l’à schissada. Ön’ótra rana, che l’éra lé ‘n banda a la strada, l’à dicc: “Chè bestia catìa e sènsa cör! a l’l’hà spaentada per fàla mia scapà e per püdì schissàla!”. Di ólte la zét la ciama prepotèncc e catìv pò a’ chi ghe entra per negót, o adiritüra la èd i laùr (3) al incontrare de chèl ch’i è. L’è catiéria de töcc i dé.
(1) buche e careggiate (2) ed ha ben fatto degli sforzi (3) vede i fatti
L'asino e la rana
L’asino di nonno Barnaba, per il suo lavoro, doveva sempre passare per stradelle in mezzo ai campi, e, in queste stradelle, un po’ con l’acqua e un po’ con il sole, si erano fatte buche e careggiate tanto profonde che le ruote del carretto dovevano per forza stare dentro come fossero delle rotaie. Quando poi il carretto era carico, l’asino non riusciva neanche a tirarlo fuori da queste careggiate
continua......
Dalmen, agosto 2009
|