Arguto sonetto tratto da “Só fàcc issé” di Giuseppe Fermo Terzi - (Mornico al serio 1890, Bergamo 1955). | ||
Geloséa L’otrér a mesanòcc turnàe a cà e lé in prensépe a l’öltima stradèla a l’ m’è parìt de sèntem a ciamà: me ólte – a gh’éra ol cèl töt öna stèla- e vède ü pér d’ügiù ch’i m’varda in sà ”Fina a sto punto – a dighe -, o sgualdrinèla?” Ma söbet dòpo a gh’ó slongàt la mà: “Cara, vé sö con mé: te sé issè bèla!”. E m’và de sura in càmera drécc drécc: lé in di mé brass e mé col pass legér per no desdà, ‘n de stansa apröv, la Nina. Ma intàt che la carèsse lé söl lècc, a l’se spalanca l’öss, e mé moér: “Chi éla?”, la usa. E mé: “La tò micina!”. |
Gelosia L’altro ieri a mezzanotte ritornavo a casa |
|