Montagne de Bèrghem
cuate bèle emossiù,
montagne de Bèrghem
ve öle bé del bù:
brassì fò sta pianüra
co la òsta cörnìs
e per chi a l’ve capéss
óter sì ol paradìs.

L’Aréra, ‘l Mèna, la Presolana,
i vài de Imagna, Brembana, Seriana,
ol Pizzo Còca, ol mut Rasgù,
ol Canto Alto col Misma e ‘l Linsù,
Valgòi, Clüsù, San Pelegrì
e töcc i pòscc che l’sarèss lóngh a dì,
i slarga ‘l cör i te fà inemurà
e i te regala la felicità.

Cuando del cóld
te se sèntet sdernàt
và ‘n di rifügi,
che te gódet l’estàt:
a gh’è ü sentér
che i a liga ‘n tra lur,
l’è ü sentér, chèl di Oròbie,
a du pass del Signùr.

Ciano Raàs

   

Dalmine, Aprile 2015