Acassibé ‘l sìndèch Venessià l’se föss dichiaràt contrare, e dòpo che l’è egnida a la dé öna lège nassiunàl söi cartèi stradài, che la stabeléss la possibilità per ògne paìs de mèt in banda al cartèl in italià pò chèl scrécc in lèngua löcàl, a la fì del an passàt l’è stacc piantàt ol prim cartèl in lèngua bergamasca col nòm del nòst Bèrghem. La bèla decisiù, buna e sàvia, l’éra zamò stacia ciapada de piö d’ün an del Consèi Cümünàl col vóto contrare di « fascisti » e di « comunisti », coi « vércc » insèma a lur, töta zét, italianista o mondialista, che la ghe é ‘l mal de pansa quando s’parla de cültüra löcàl.
Issé, per nóter de Bèrghem, de la sità e de la proìncia, la pósa del cartèl a metà de desèmber l’è stacia ü bèl regàl de Santa Lösséa: ü sègn de amùr e ün at de orgòi per töcc chi bergamàsch ch’i ghe öl bé a la sò zét e a la sò cültüra piö genüina. Pròpe la Léga Nòrd l’ìa organisàt in del mis de löi del 2002 öna fiacolada söl Senterù a söstègn de l’assiù del sò gröp consigliàr in Cümü; e chèla sira del sich de löi i éra riàcc in
tance, mia dóma de Bèrghem, ma ‘mpó de töta la Lombardia. Adèss la speransa l’è chèla de èd crèss i nòscc cartèi sö töte i strade ch’i pórta ‘n sità, compàgn de chèl ch’i à facc, zamò de quach agn, tace Cümü ‘n proìncia: i öltem in ùrden de tép, Put San Piéro e Cavriàt San Gervàs. Ma chèsto di cartèi l’è apéna ‘l prim pass cültüràl söl sentér de la cossiènsa di nòste raìs e de la conoscènsa de la nòsta stòria de siiltà e libertà.  Adèss ol segónd pass per Bèrghem a l’sarèss chèl de mèt impé, a lièl proinciàl, öna « Cà de stöde de la lèngua e de la cültüra bergamasca », sö l’esèmpe de chèl che i è dré a fà zamò de agn in di ótre proìnce lombarde, compàgn del Istituto Comense per il Dialetto e le Tradizioni, o Civiltà Bresciana, o amò, ‘l Istituto di Dialettologia e Etnografia della Valchiavenna e Valtellina, opör ol Centro di Dialettologia e Etnografia della Svizzera Italiana de Belinsuna, per ol Cantù Tisì. La lèngua l’è ü valùr fondamentàl per l’identità de la nòsta zét, compàgn di préde, öna sö l’ótra, ch’i è scondide in di mür di cà, di cése, di palàss, di cüpole e di tór del patrimòne stòregh e architetònegh de Sità Ólta: e ògne pòpol a l’gh’à ‘l sacrosanto dirito de conservà i sò tradissiù per fàs mia scancelà la sò stòria e memòria. Incö söl giornàl ó lesìt l’intervista al sciùr Fachèt, professùr a l’Üniversità de Perügia e candidàt in proìncia per la « sinistra », che, pròpe a la manéra di globalisadùr e per dàga cóntra a la Léga, a l’grigninàa dré al caràter risservàt de la zét bergamasca, e, a propóset de la nòsta lèngua, l’fàa capì tra i righe che chi che l’parla bergamàsch l’è compàgn d’öna macèta, e che i « leghisti » ch’i völ difènd la cültüra löcàl i è di poér màrter, ch’i ghe fà fà bröta figüra a Bèrghem col rèst de la Padània e co l’Itàlia. E alura per fàs mia ‘mbroià de zét compàgn de chèsta, regordìv che l’önega manéra per fà mia mör öna lèngua l’è ‘l dovràla.  Dóca, per fàs mia söfegà de la globalisassiù forestéra e di « mültinassiunài », l’è riàt ol momènt de insegnà ‘l bergamàsch sènsa piö ergògna e zamò de picinì in cà e in famèa, e con di ure de lessiù de cültüra bergamasca ach a scöla (a la matèrna e a la primària) ‘n banda al inglés e al italià. Perchè de sigür conòss de s-cetì la lèngua bergamasca, che l’è sborgnada fò precisa del latì, l’è adritüra la manéra piö svèlta e inteligènta per imparà bé i ótre lèngue del nòst continènt (‘l Öròpa), sènsa pèrd la nòsta identità.

Gioancarlo Giaàss

Bèrghem, ol vintòt de fevrér del duméla e quàter (28 febb 2004)


Dàlmen, löi 2009