1) ‘À’ chèl’àca là, ché la ‘à a chèla cà là.
Va’ chela vaca là che la va a chela ca là.
Trad; Guarda quella mucca che va in quella casa.

2) A' chèla aca là che la à a cagà in chèla cà là.
Va chela vaca là che la va a cagà in chela ca là.
Trad: Guarda quella mucca la che va a cagare in quella casa la.

3) L'öle l'è lé, l'ùla l'è là, la löm gh'l'alå lé lü?
L’œle , l’è lé, l’ola l’è la, la lum ghe l’ha-la lé lu?
Trad: L'olio è lì, l'ampolla è là, il lume ce l'ha lì lei?


4) N'if gnà' ü gnà' ù? A gh'n'o gna' ü gna' mé.
Ghe n’hi-v gna’ un gna’ vó? A-ghe n’ho gna’ un gna’ me.
Trad: Non avete nessun soldo neanche voi? Non ne ho nemmeno io.

5) Ù, ù if? - A ó a öa. é ù? - A ó a ì!
Vó, o’ vi-v? A-vo a uva, e vó? A-vo a vin!
Trad: Voi, dove andate? Vado a raccogliere l'uva. E voi? Io vado a bere il vino!

6) Sìch ó sés sàch dé sòch sèch, a j’è càr àch a cà.
Çìnch o ses sach de çòch sech i è car anch a ca.
Trad: Cinque o sei sacchi di legna secca fanno comodo anche a casa.

7) Egnì po' a' ù a èt i ae ie?
Egni anca ù a vet  se i ae ie ie?
Venite anche voi a vedere se le api sono vive?

8) A o a èt i ae ie.
A vo a vet i ae ie:
Trad: Vado a vedere se le api sono vive

9) Ì a èt i àe? I è ìe i àe?
A-vi a et i ae? I è ie i ae?
Trad: Vai a vedere le api? Sono vive le api?

10) A ò a ae, e öle i ae ie!
A-vo a ae, e vole i ae ie!
Trad: Vado a (caccia di) api e voglio le api vive!

 

11) A ì a àe ie a’ ù? A ó a àe ie a’ mé!
A-vi a ae vive a’ vó? A-vó a ae vive a’ me!
Trad: Andate a caccia di api vive anche voi? Sì, vado a caccia di api vive anch'io!

 

12) Té ché te tàchêt i tàch, tàchêm i tàch a ca mé. Mé tacàt i tàch a té? Tàca-te i to tàch! Té ché te tàchêt i tàch.
Te che te tachet i tach, taca’m i tach a me. Me tacà-t i tach a te? Taca-te’i tò tach, te che te tachet i tach.
Trad: Tu che attacchi i tacchi, attacca i tacchi anche a me! Io attaccare i tacchi a te? Attaccateli tu i tuoi tacchi, tu che attacchi i tacchi.

 

13) Sént có, sènt cràpe; sènt cüi dözènt ciàpe.
Çent co, çent crape, çent cui, dusent ciape.
Trad: Cento capi, cento teste; cento sederi, duecento chiappe.

 

14) ‘N del pignetì picinì poca papa ghe.
‘Ndel pentuli piculi poca papa ghe.
Trad: Nel pentolino piccolo c’è poca pappa.

 

15) No s’pöl mia dì gat, fin che no l’è ‘n del sach.
No si pol mia di gat, fin che no l'è ‘n del sach.
Trad: Non si può mai dire di aver preso il gatto, fino a quando non è nel sacco.

 

16) Ü sach vöt a l’ pöl mia stà ‘n pé.
Ü sach ot a li sta mia ‘n pé.
Trad: Un sacco vuoto non può stare in piedi.

 

17) Impó per ü al fa mal a nigü.
U petì per ü al fa mal a nisü.
Trad: Un po’ per uno non fa male a nessuno.

 

18) Póch a póch, póch pèr vólta, l’è mèi póch che negót.
Póch a póch, póch pèr vœlta, l’è mej póch che negót.
Trad: Poco a poco, poco per volta, è meglio poco che niente.

 

19) Sé ‘l sìe che egnìe gnèch egnìe gnàch.
Se el sive che vegnive gnèch vegnive gnanch.
Trad: Se avessi saputo che mi sarei arrabbiato non sarei neanche venuto.

 

20) Sé ‘l sére, Sére, che te sérêt söl Sére, seràe é sére lé.
Se el sere, Sere, che te seret sœl Sere, serave e sere lé.
Trad: Se avessi saputo, Serena, che eri sul Serio, avrei chiuso e sarei venuto li. 

 


 Dalmine, agosto 2009   -  agg. aprile 2017  - agg. aprile 2022        fac/