Piassa Pontida, règn di mé curide
col péches vèrt e i méche ‘n de scarsèla,
sóta i pórtegh a vèns i prime sfide
cóntra la fam e öna passiù noèla.
Te sièt l’aria, la lüs, l’àmpia, la föria
de chèl pochì che l’éra assé: caròsse,
carècc, caài – plòf plaf – siblà de scöria
söl rissöl di contràcc e di negòsse.

L’éra picol ol mónd, cóme ön’ortàia
che tat la fröta, tat a la sparpàia.



Carmelo Francia